identitats

la força humana del Penedès en indrets singulars.

...estimar la idea de col·lectivitat com la més sublim del meu cor.

Stefan Zweig

La vida entesa com a vida compartida. Grups de persones que per inclinacions, vocacions, oficis i afectes s’apleguen i s’ajuden a fer realitat projectes i somnis.
L’Alt Penedès n’és ric, d’aquest teixit de persones, i és per aquesta raó que ha estat fàcil donar forma i contingut a Identitats i escriure els textos que acompanyen cadascuna de les fotografies.

Sabem que no hi són tots. Som conscients que hi podria haver altres grups, i també altres rostres, en la trentena d’imatges recollides en aquesta exposició i en el llibre que l’acompanya. Però també estem convençuts que tots els que finalment hi són formen part d’aquest patrimoni humà que es diu treball, il·lusió i construcció d’una comunitat, d’una col·lectivitat.

La singularitat del paisatge conforma la singularitat del caràcter, i l’Alt Penedès i la seva gent no s’escapen d’aquesta influència. És per això que pensem que té un valor afegit haver fotografiat aquests grups humans en indrets significatius o gairebé anònims de la comarca. Persones i paisatges sumen a l’hora d’oferir aquest retrat múltiple en forma de mosaic que intenta captar l’essència del territori amable en el qual habitem.

La mateixa creativitat que ens permet transformar el raïm en cava ens empeny a sortir de la rutina i a fer que la comarca bategui. La terra i els seus fruits, la història, des de la seva vessant més popular fins a la més culta, i amb ella, totes les belles arts, juntament amb les més diverses manifestacions esportives i culturals, són l’eix sobre el qual gira el món proper i alhora universal on vivim, on convivim.

Sílvia Amigó i Pep Forns

un pensament positiu

“Un pensament positiu” els demanava. No pretenia retratar un grup mirant a càmera sinó capturar l’expressió indeleble que el pensament positiu havia de dibuixar en el rostre de cadascun perquè, dels seus gestos i pensaments reunits, en ressaltés la complicitat que els acostava.

L’Alt Penedès m’ha estat sempre proper: primer, per proximitat geogràfica -vaig néixer a l’Anoia-, i després per les seves festes i per l’amistat, fins que d’uns anys cap aquí hi he acabat vivint. Es pot dir que l’he anat tastant a poc a poc, i ja no me’n mouria. Em creia que el ja coneixia, l'Alt Penedès, però he de reconèixer que anava errat. Arran d'aquest projecte i de la necessitat de buscar localitzacions per a les fotos, he descobert racons preciosos i sorprenents. Alguns els he utilitzat per a les fotografies de grup, altres els guardo a la memòria per a futurs treballs. Les persones que he conegut m’han ensenyat mirar de manera imprevista el paisatge i els racons; i alhora, els enfocaments i els temes han anat girant imperceptiblement com en un calidoscopi.

Gràcies a la durada d’aquest projecte, he viscut els colors de les estacions i els canvis en la natura. Des de la foto dels enòlegs en una vinya en plena verema, passant per la imatge de tardor de la gent de lletres a les Deus de Torrelles de Foix, o bé la gent de l’Institut d’Estudis Penedesencs al colomer de l’Arboçar, fins a un hivern mig núvol en la imatge de les oenagés als pèlags de Vilobí, o bé la del Cant Coral als Claustres de Sant Sebastià dels Gorgs; i l‘esclat de la primavera: exultant en la foto elements de la fil·loxera en una vinya de Subirats, i serena en la foto dels artistes en un camp d’ametllers florits; i la fi del cicle, que es tanca amb les fotos més estiuenques.

Cada fotografia ha estat el retrat d’un món. Prendré la frase que va dir la canalla dels falcons: ”Anem a fer el pensament positiu”,com si es tractés d’una construcció perquè ha anat així. Cada imatge ha resultat ser l’expressió d’un fragment del mirall on es contempla la societat penedesenca.

Poca cosa hauria estat possible sense la il·lusió i la paciència de tots els qui han participat i col·laborat en aquest projecte. A tots els he d’agrair l’oportunitat que m’han brindat. A tots, moltes gràcies.

Roger Velàzquez